QUIN CONFINAMENT;
AGUANTAR I SER PACIENT.
Fa dies que estic a casa
a l'estudi, mig florit,
veient com lent el temps passa,
carablanc i tot pansit.
Com el dia de la marmota
els dies es repeteixen,
que ja no sé a on passo,
festius, laborals no existeixen.
Collons de Coronavirus
treu el nas per tot arreu,
ens ha agafat prou estima,
ningú de sobre no se'l treu.
Alcohol, guants i mascaretes
semblants a entrades de concert,
en netegen existències;
ho comprovo, i és prou cert.
Trobo uns guants en una caixa,
potser m'aniran petits,
me'ls poso i m'adono
que deixen descoberts els dits.
Per resoldre aquest problema
agafo uns quants adhesius
i per cobrir els dits hi enganxo;
doncs uns quants preservatius.
Per fer-me la mascareta
busco entre roba i drapets,
per tapar-me, ara per ara,
em serveixen uns calçotets.
I com si fos en McGyver
fent el muntatge essencial,
amb clips i cordills que trobo
ja tinc mascareta com cal.
En faig "tatus" per la porta
que a fora està tot vigilat,
no deixant-me veure gaire,
com jugant a fet i amagat.
Surto just a comprar al poble
de paper de Water vaig faltat,
no n'hi ha!,això és un rotllo;
ara si l'he ben cagat!
Passo per la llibreria,
tenen paper!, sí,menys mal!,
ja tinc reserves per fregar-me
amb bon paper de regal.
Tornant pel camí de la plaça
veig pujar gent pel carreró,
m'esquitllo fent una volta,
com si fos una marató.
Quan arribo, em netejo
fins a estar desinfectat,
quasi més em resultaria,
passar a un túnel de rentat.
I altre cop tancat a casa,
estressat i força espès,
tot i fer molt poca cosa,
encara no tinc temps de res.
Eloi
Abril del 2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario